alberch: m., ‘casa o altra construcció coberta que serveix d’habitació i recés’.
anantar: ant., vb. tr., ‘fer via en una obra, plet, negoci, gestió o altra activitat; actuar en justícia, procedir contra algú’.
antíphonas: f., ‘versicle que resen o canten abans i després de cada salm’.
asajaren: ant. vb. tr., ‘Sotmetre a prova, aplicar l’experiència a conèixer o a fer una cosa que es presenta incerta’ .
atard: v. tr., ‘returar, fer anar a poc a poc’.
atensaren-se: v. tr., ‘acostar-se’.
aytanbé: conj., ant., també.
cars: m., antiga grafia, cas.
cogitacions: f. ant., ‘acte de cogitar’.
colre: v. tr. ‘venerar, retre culte’.
concorriment: m. ant. ‘acte de concórrer’.
conjur: v. tr., ‘obligar (un diable, un esperit, els elements, etc.) a aparèixer o a obeir, per la invocació d’un nom sagrat o màgic’.
contumàcia: f., en jurisprudència ‘incompareixença d’una persona citada davant l’autoritat judicial’.
covent: m., ant., ‘convent’.
cuytadament: adv., ant. ‘amb cuita, pressosament’.
delit: v. delir, ‘esborrar, destruir totalment’.
denege: v. tr. ‘netejar, purificar’.
dereglat: adj., no documentat però amb el significat de ‘fora de la regla, de la norma, de la llei’.
desnotar: vb. tr., ‘esborrar, llevar una cosa que estava anotada’.
despular: vb. tr., ‘Desposseir’.
ductor: m., ‘Conductor, especialment d’una embarcació’.
empachar: v. tr., ‘impedir, posar obstacles’.
entegra: adj. ant. íntegra.
escomés: ant. vb. tr., ‘intentar, iniciar una acció’.
escritor: ant. ‘persona que posava en escriptura els fets per deixar-ne constància històrica o legal’.
esguardament: m., ‘acte de mirar’.
establa: ‘caixó de fusta’.
estridor: f. ‘soroll estrident’.
fadiga: ant., ‘dilació, tardança en el compliment d’un tracte o obligació’.
feriat: adj. ‘(Dia) no festiu, però en què no es treballa’.
forane: f., ‘part exterior’.
fortifficat: v. tr., ‘enfortir, fer més fort’.
gonella: f., ‘’peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda més o menys llarga.
infanté: vb. tr., ‘parir’.
infernar: vb. tr., ‘ficar dins infern’ DCVB; segons el Vocabulari Lluís Faraudo ‘ocasionar la condemnació a pena d’infern’.
infirmatoris: provinent del vb. tr., infirmar: ‘invalidar; llevar valor, eficàcia’; com a adjectiu no el trobem documentat.
inflicta: v., tr., infligir.
infusió: f. ‘acció i efecte d’infondre’.
labrós: m. adj., ‘leprós’.
lebrosia: f., ‘lepra’.
letania: f., antiga grafia, lletania, ‘pregària consistent en una sèrie d’invocacions a la Mare de Déu, a Jesucrist o als Sants’.
letícia: ant. f., ‘alegria, goig’.
matinas: f. pl., ‘la primera de les hores canòniques’.
mesels: adj., ‘leprós’.
mundifiquen: v. tr., ‘netejar, purificar’.
nequícias: . ant. ‘malesa moral’.
noure: v. intr. ant. ‘fer mal, danyar’.
péxer: vb. int., ‘menjar, alimentar-se’.
procuració: f., ‘ Càrrec de procurador; poder legalment atorgat per algú a una altra persona perquè pugui obrar en nom d’aquell’.
procurador: m., ‘ que obra en representació i per poder legal d’un altre’.
quisqui: ant. pr., ‘qualsevol persona que’.
restrényer: v. tr., ‘fer més estret’.
sobrapuge: v. tr. o intr. ant., ‘ésser superior’.
spiraven: v. Espirar ‘donar vida amb l’alè diví’.
stabla: m., ‘caixó de fusta’.
subcidi: m., subsidi, ‘ajut, aportació feta a favor d’algú o d’alguna cosa’.
tirassada: v. tr., ant. ‘arrossegar’.
tolre: v., ‘llevar’.
viyares: grafia antiga, vijare, ‘parer, semblant’.