En los entichs temps un miracle digne de memòria semblants dels antichs en1 Bratanya fo feyt. E a excitació e a desperaments dels vivents de la mort de la ànima, ·I· hom una veguada fo mort e resucità de mort a vida, e moltes coses que vistes avia dix e comptà, de les quals hordene que ací alcunes coses breument hinc posàs e hinc escrivís.
Ere, donchs, un prohom en la regió de Nordanim2 que és appellade Michinin,3 lo qual prohom avia nom Trictelm. Lo qual, ab tot son alberch, menave vida religiosa. E com fos tocat per malaltia de son cors, e aquela malaltia per tots dies li cregués,4 vench a la derrera hora de la mort, e en la primera hora de la nuyt morí. Mas al matí segent,5 [49v] com lo dia declaràs, tornà viu e molt reèbeament él s’asigué el lit. E aquells qui lo seu cors vetlaven, ferits per massa gran pahor, fugiren. Mas la muller d’aquell, que amave aquel més que los altres, jassia que ab massa gran reguart e ab gran paor, romàs sola. E aquel consolave-la e comfortave-lla, e dis-li:
—No agues paor, que verdederament jo só tornat de mort a vida e és-me donada licència altra veguada de viure entre los hòmens. No, emperò, en aquella guisa que debans é6 estat, ne ab aytal vida, mas ab forts de semblants feyts deyg viure.
E tantost levà’s d’equí e anà-sse’n a l’esglea, e entrò en lo migdia aquí en oració estech. E tantost tot quant avia ne posseý partí en tres parts, de les quals la una donà a la muller, e l’altra a sos fills, e la terça a sos obs se’n retench, mas tantost a pobres la donà e la partí. E no aprés de molt, absolt de les ànsies e de les cures del segle, al monestir de Màxilros,7 lo qual en major part és avironat e clos per un fluvi qui a nom Tuidi,8 se’n vench. E aprés coronà e entrà en una case de secreta que l’abat li asignà. Entrò al dia de sa mort, ab entesa pensa e ab contrició de cor, estech. E gemegan9 plorave, axí que la sua vida tan aspra e tan estreta que fahie, dehie e comptave moltes coses esquivadores ho desiyades, jassia que la lengua calàs: vol dir que, jasfós que ab la lengua no u digués, per la vida que fahie tan aspra ho podia hom conéxer.
E comptave, donchs, en aquesta manera ço que havia vist:
—Un jovençel fort clar per cara e per10 vestiment qui menave-mi, e abdós anàvem e calàvem, envés sol ixent. E com axí anàssem, vingué val que ere massa ampla e massa pregona [50r] sens fi, la qual avia, de la part dreta e de la part esquerre tro al mig loch de la val, aquesta masquinea: car la una part ere de flames bulents, e l’altra de pedra rèbea e de fret de neu, que no ere gens menor en pene. Mas cascuna part ere plena, entrò al mig loch de la val, d’ànimes de peccadors, les quals eren aquí cabuçades per abrivament d’unes e d’altres. Com, donchs, la força de la fervor e cremor massa gran no poguessen soferre, saltaven les mesquines enmig del fret no huyat e, com aquí repòs trobar no poguesen, saltaven altra veguada enmig de les flames qui apaguar no·s podien. E com les malauirades en aquesta trebucaça e esquivança longuament e amplament, segons que jo podia guardar, sens tot repòs per multitut sens comte d’espirits leygs fossen turmentades, pensem que, per aventura, aquest11 loch ere infern, dels turments del qual moltes veguades avia hoït parlar en les Escriptures. E respòs-me lo meu guiador, qui m’anave denant, e dix:
—No hagues sospita que aquest loch sie en imfern, car aquest [no]12 és imfern lo qual tu te cugues.
E com d’aquella vista tan espaordida poc a poc me tragués e·m menàs en pus pregon loch, viu soptosament denant nós los lochs que comencaren a escureir e tots complir de tenebres, en les quals tenebres, com hi entràssem, entant foren espesses per caliya e per obra d’escuredat, que res no poguí veure entre aquelles soles tenebres, sinó tan solament la bellea d’aquell qui menave, e la vestidura d’aquell qui blanqueiyave axí com a neu.
E com anàssem sots aquella nuyt d’escuredats,13 veus que soptosament aparegueren dena[n]t nós sperits malignes, qui eren negres e peloses, e los uns axí com a leons rugien e fremien, e los altres axí com a orses, e los altres escumaven [50v] axí com a tors14 no domdats. E puyaven axí com d’un gran pou15 e altra veguada cahien en aquel pou16 matex. En lo qual loch, com fos amenat, lo guiador meu desparech, e mi tot sols enmig de les tenebres e de la visió esquivadora jaquí.
En lo qual loch avia muntanyes de fochs les quals puyaven tan alt que no ho podia aestimar,17 e puys tornaven a aval entrò a la pregonea d’imfern. Les quals muntanyes de foch plenes eren d’ànimes de tots los hòmens peccadors les quals, a semblança de bolbes qui puÿen ab fum, ara en alt puyaven e ara, com les flames del foch los falie, cahien en lo pregon loch. Mas encara pudor sens tota temperació e sens tot cesament ab aquelles vapors exie, e·n tots aquells lochs de tenebres complie de pudor.
E com aquí longament tremolós e espaordit hagués estat, e no sabia què serie feyt de mi, axí18 com aquell qui no ere cert què faes, ne hon anàs, ne quenya fi ab mi trobarie, hoý soptosament e rèbea detràs la mia esquena senig e brogit de molt cruel plor, dels turments de tots los peccadors e dels escarns dels dimonis. E jo tremolava per paor e, quaix que an vençuts enemichs, saltaven ab escarns e ab rialles. E veus que aquest brugit fo ja pus clar e vench tro a mi. E viu compaya de dimonis malignes que tres ànimes d’òmens cabuçaven e turmentaven, les quals ploraven, e la companya aquella dels dimonis alegrave’s molt e, ab escarns, tiraçaven aquelles ànimes per mig d’equeles flames e d’equeles tenebres, dels quals hòmens, segons que jo poguí conéxer, la ·I· era coronat axí com a clergue, l’altre ere lech, e l’altre ere fembre. E aquels necligens esperits tiraçaven-los e tiraven-los e avalaren enmig de [51r] les flames del foch ardent, los peus19 amunt e los caps a avall. E com pus pregon entràvem, los plors dels mesquins e les riales dels demonis departir ne conéxer no podia clarament la un de l’altre. E com aquell sonig encara en les mies oreylles hagués, entretant puyaren molts dels espirits e escurs e malignes d’aquell habís e pregonea, axí com d’un pou,20 ab grans flames e, correns ensemps, avironaren-me tot entorn. E avien los vuylls flameyants e cremants de flames de foch, e per les oreylles e per los nars gitaven foch pudent. Tenien tenales e tesores de fferre en les mans e meneçaven que·m21 pendrien ab aquelles, mas tant no fahien que me’n poguessen estrènyer. E esters en aquesta guisa, m’aseyaven d’espaordir.
Mas, com jo me veés enclòs22 de totes parts per los enemichs e per ceguetat de tenebres, e los vulls giràs ça e là si d’elguna part per aventura me vingués ajuda ab la qual me pogués ajudar e salvar, aparech detràs per la carrera que ere vengut una resplendor, axí com d’estella resplandent entre escuredats. La qual resplandor, poc a poch crexén e cuytan ves mi, com a mi se prohimàs aquella resplandor, escampats foren e fogiren los espirits fexuchs e enveyoses qui mi volien turmentar ab aquelles tenales e tessores. Mas aquell qui venie ab aquella resplendor qui·ls encalçave23 era24 aquel meu guiador, qui debans avia-mi aquí amenat.25 E girà’s a la part,26 e ves la part d’Orient me començà a menar [51v] e, aprés d’un poch, franch e quiti de les tenebres e exit d’equelles, en bon àer de clara lum me amenà.
E com mi ab lum clare e uberta me menàs, viu denant los vuylls ·I· mur molt gran, del qual ne la longuea ne l’amplea no parie que haguessen fi ne terme. E jo començé’m a meraveyllar en qual manera a aquel27 mur nos acosteríem, car en aquell en negun loch porta ne finestra no vehie. Mas, com vinguéssem al mur, no·m sé com ne en qual manera, tanttost fom levats en la sobiranea d’aquell. E veus que aquí ·I· camp avia fort ample e fort alegre, de tanta flayror e bona odor, de marevayloses coses e flors ple, que tota aquella pudor de la tenebrosa fornal qui m’avia esvahit tantost encalçà28 e sobré,29 per la meraveyllosa odor de tan gran suavea. E tanta claror havia en tots aquels lochs, que molt més parie pus clare que neguna resplandor del dia ne neguns rayts del sol en lo migdia. E eren en aquest tan clar camp covens sens compte de vestits de blanch e moltes cadires de compaynes que s’elegraven. E com per mig d’aytals covents e d’aytals compaynes beneuyrades me menàs, començà a penssar que aquest ere lo regne dels cels, del qual moltes veguades havia hoït prehicar. E respòs a mi aquell meu guiador:
—La tua cogitació —ço dix él— fall, car no és aquest lo regne dels cels lo qual tu te cuydes.
E com, donchs, anan aguessen passades aquestes compaynes e covents d’espirits beneuyrats, guardà e viu denant nós molta glòria de gran lum, pus bella que neguna cosa que anans haguéssem trobada. En la qual glòria encare veus molt dolç[e]s d’aquells qui cantaven, que ha[n]c oreylla [52r] semblans hoir no poch, jo hoí aquí. Mas encare refrigeri e recreament de marevallosa hodor d’aquel loch de glòria exien, que tota aquella hodor que debans avia sentida en aquell camp delitós e florit, que parie que fos gran, emperò en comparació d’aquella lum e glòria que en present per mi ere vista, fort prima e poca de tot en tot parie. En lo delit de la qual, e del goygs que sobrepuyave totes aquelles coses, com esperàs e·m cuydàs que aquí entràssem, lo meu guiador estech e s’eturà. E no aprés de molt, lo anament tornam atràs, per aquella carrera on érem venguts me retorné.
E com, axí tornats, vinguéssem a aquelles mansions e comvents e compaynes d’aquells vestits de blanch en aquell camp florit, dix a mi lo guiador:
—Saps què són totes aquestes coses que has vistes?
E jo responí-li:
—No, sényer.
E él dix a mi:
—Jo t’o diré. La val quela primera que trobets, de flames cremants e de ffrets tan frets espaordible, aquel és lo loch lo qual has hoït foch de purguatori. En lo qual loch són meses, per Déu axaminar e a castiguar, les ànimes d’aquels qui alonguen lurs peccats de confessar e d’esmenar, los quals an feyts, mas en aquell article de mort a la perfí a penetència venen, e axí dels cors ixen. Los quals, emperò, car almenys en lo terme de la mort confessió e penitència hagueren, tots al dia del Juhí al regne dels cels vindran. E molts, per cert, per prechs d’aquels qui viuen, e per almoynes, e per dejunis, e, més que més, per celebració de misses, és ajudat e acorregut. Axí que, anans del dia del Juhí, són desliurades d’aqueles penes.
E lo pou aquell qui [52v] gite flama e és pudent, lo qual aprés d’açò vehist, aquel és la bocha d’imfern, en lo qual si negú una veguada hi caurà, nul temps no sirà desliurat, mas sirà turmentat aquí ab los diables en los segles.
E lo loch aquest florit, hon aquesta tan bella juventut alegrar e florir veus, aquest és en lo qual són reebudes les ànimes d’aquels qui an30 bones obres estaven e entenien, e axí exien del cors, mas no són de tan gran perfecció que meresquen tantost de entrar en lo regne dels cels. Los quals, emperò, tots en lo dia del Juhí, al manament de Jhesuchrist, en los goygs del regne dels cels entraran. Car aquells que en tota paraula e obra e pensament acabats són, axí com són los sants patriarchas, e les profetes, e los apòstols, e los martis, e los comfessós, e les verges, e los doctors de santa Església, tantost com del cors ixen, en los regnes dels cels són reebuts, ço és a saber, en aquella glòria hon multitut de can[t]s e de loants Déu as hoÿdes. En aquela molt gran, e que dir no·s porie, e derrera alegria, a la qual per mi fust amenat, encare no e[t]s digne d’entrar, la qual sobrepuya tota l’altre bellea, e és tal que no·s poria dir, la qual fenir ne falir no pot per temps dels segles. E tu, car mortals31 deus viure, si los teus feyts pus curosament escodrinyeràs, e les custumes he les paraules tues per dretura e per simplea t’estudieràs de guardar, pendràs aprés la tua mort lo loch de la mansió entre aquestes companyes tan alegres dels espirits beneuyrats que ara veus. Car com jo per alcun temps me sia a tu acostat, per ço ho he feyt que tu conegues e sàpies què deus fer ne hordonar de tu matex.
E com açò hagués dit a mi, molt mi32 contrestave [53r] de tornar ab lo cors, car érem adelitat, e no és maraveyla, en aquella suavea e bellea d’equell loch lo qual jo vehie, e encara en les companyes d’aquells los quals en aquel loch vehie. Mas d’açò lo meu guiador preguar no gosave. Mas, entre aquestes coses, no sé per qual manera, rèbeament entre los hòmens fuy tramés altra veguada viure.
Aquestes coses e altres que vistes havia aquel baró de nostre Senyor, Trictelm, no pas a tothom que les vullie hoyr, dehie e comtave, mas aquell[s] tan solament qui, per reguart de turments espaordits o per esperança dels perdurables goygs adelitats, volien haver e hohir profit per aquestes paraules de pietat.
E en lo vehinat de la cel·la d’aquell habitave ·I· monge qui havia nom Egili, lo qual per bons e per sants feyts eguayllave lo sobiran grau de prevere. Lo qual Egli encare és viu, e en la ylla de Bèrnia solitari està, e·n la sua vida, ab ·Iª· sotil foguaça de pa fort estrany e ab aygüe frede, mene e li baste. Car aquest Egli a aquest baró Trictelm venie, e hoïe d’equell, per sovén requeste sua, quals e queynes coses eren aquelles que veé com fo exit del cors, per lo recomptament de la qual jo he sabudes e conegudes aquelles coses que ací he escrites.
E encare comptave les sues visions al rey ho al duc de Bretània, fort savi baró. E tan sovén e tan estodiosament l’escoltave, que, per prechs d’aquell, Trictelm en lo demunt dit monestir se vestí d’àbit de monge e de corona. E com s’esdevenia que venie a aquelles partides, sàviament lo volie hoyr. E aprés d’equest dia, per cert, no vestí vestidura a sa carn, sinó de silici, e pa fort poch, e pocha aygüe freda, e poques de cols e d’erbes. Car aprés de aquest dia no·l veé hom sinó en la [53v] casa de la secreta cel·la, mortifican la sua carn ab l’espirit. E car lo loch aquell sobre la riba del flum era asitiat, solie en aquesta manera entrar en aquell flum per amor de castiguar son cors e, moltes veguades, en les hondes cabuçar e somorgoyllar. E axí en aquella aygua, tan longuament com sostenir podie, estave ficat ab psalms e ab oracions e, a veguades,33 estave en l’aygua tro als lombles, a veguades tro al coll. E com tornave a terra, null temps altres vestidures no·s vestie, e que posàs aquelles fredes e muyllades, ne aqueles no axuguave, entrò que per la calor del seu cors fossen exuguades. E com en temps d’ivern lo flum era glaçat, trencave lo glaç e aquí ell entrave e cabuçave. E l’abat del monestir, e los altres mongues, e les altres gents li dehien com ho vehien:
—Marevallam-nos, frare e pare Trictelm, que tanta esprea de fret per neguna rahó pots soferre.
E ell responie simplament [e] atempradament:
—De molt pus fret n’é jo ja vist.
E com li dehien:
—Encara·ns mareveyllam com tan cruel abstinència vols tenir.
Aquel responie:
—Pus cruel n’é viste jo.
Donchs, aprés de molta continuació de santedat, per la leugera malaltia del seu cors tocat, l’espirit s’enà al cell. E los frares levaren33 lo cors d’aquell, e materen-lo en draps de li múndeu, [e] en loch covinent en la esglea lo soterraren hordonadament.
A honor e a glòria del Pare e del Fill e del Sant Esperit.
Alberro, M. (2004). Formas de matrimonio entre los antiguos celtas y otros pueblos indo-europeos. https://revistas.usal.es/uno/index.php/0514-7336/article/view/5406
Alcover i Sureda, A. M. (1917). Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Estampa de N’Amengual i Muntaner.
Alemany Ferrer, R. (1999). El mite d’Orfeu en Bernat Metge i en Joan Roís de Corella. Lectura comparativa. Estudis sobre Joan Roís de Corella. Vicent Martines Peres (Coord.). Marfil.
Alonso Navarro, J. A. (2011). La visión de Tundal (Un viaje al purgatorio, al infierno y al cielo). Mutatis Mutandis, 4, 1, 108-136.
Alonso Navarro, J. A. (2012). Estudio de los topoi en el poema irlandés “La visión de Tundal” y en los poemas ingleses “El purgatorio de san Patricio” o “Sir Owein” y “El espíritu de Guy” en el marco de la literatura inglesa e irlandesa de visión del cielo, infierno y purgatorio de los siglos VIII al XV. http://hdl.handle.net/2183/10066
Alsina, À. (1988-1989). Un aspecte de la morfologia històrica catalana: la primera persona del singular del present d’indicatiu. Llengua i Literatura, 3, 89-119.
Antonio, N. (1788). Bibliotheca Hispana Vetus. Ed. Francisco Pérez Bayer. https://liburutegibiltegi.bizkaia.eus/bitstream/handle/20.500.11938/75111/b1109266x.pdf?sequence=1iisAllowed=y
Archdall, M. (1873). Monasticon Hibernicum. https://ia801903.us.archive.org/26/items/MonasticonHibernicumV1/MonasticonHibernicumV1.pdf
Arlima. Les Archives de littérature du Moyen Âge. https://www.arlima.net/index.html
Arvieu, J.L. (Ed. 2014). La Vision de Tindal: edicion, traduccion, paleografia, comparason. Mémoire de recherches, sous la direction de Madame Gilda Caiti-Russo, Maîtresse de Conférence Habilitée à diriger des recherches en occitan medieval, Univeristé Paul Valéry, Montpellier 3. https://occitanica.eu/items/show/11273
Asín Palacios, M. (1919). La escatologia musulmana en la Divina Comedia. Imprenta de Estanislao Maestre.
Badia, L. (2003). De La Faula al Tirant lo Blanc passant pel Llibre de Fortuna e Pruencia. https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/
Baist, G. (Ed. 1880). Eine catalanische Version der Visio Tundali. Zeitschrift für Romanische Philologie, 4, 2, 318-329. https://doi.org/10.1515/zrph.1880.4.2.318
Balasch, M. (Ed. 1974). Aristòfanes. Les granotes. Fundació Bernat Metge.
Bale, J. (1557). Scriptorium Illustrium Maioris Brytanniae Catalogus. https://codecs.vanhamel.nl/Scriptorum_illustrium_maioris_Brytanniae_catalogus
Ballano et al. (Eds. 1994). Bernardo de Claraval. Vida de San Malaquías. Obras Completas de San Bernardo, III ( pp. 315-429). Biblioteca de Autores Cristianos.
Barquero, C. (2008). Iglesia y religiosidad altomedieval. https://www.liceus.com/producto/iglesia-y-religiosidad-altomedieval/
Barquero, C. (2008). Fortalecimiento y consolidación de la organización eclesiástica: reforma gregoriana e innovación estructural. https://www.liceus.com/producto/fortalecimiento-consolidacion-organizacion-eclesiastica/
Beauvais, V. De raptu animae Tundali et eius visione. 1472, número 1809. Bayerische Staatsbibliothek.
Bíblia (2006). La Bíblia de Montserrat. https://www.lluisvives.com/obra/la-biblia--0/
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. https://www.cervantesvirtual.com/
BITECA. Bibliografia de textos catalans antics. https://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/biteca_es.html
Blánquez Fraile, A. (1985). Diccionario Latino-Español, Español-Latino. Sopena.
Bofarull, P. (1857). Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, XIII, 81-107.
Bofarull, P. (Ed. 1931). Sant Gregori. Diàlegs. Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
Brunel, G. (1976). Vida de sant Francesc. Versions en langue d’oc et en catalan de la Legenda aurea. Essai de classement des manuscrits. Revue d’Histoire des Textes, 6, 219-265.
Cabré, L. (Ed. 1993). Pere March. Obra Completa. Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
Carozzi, Mons. C. (1981). Structure et fonction de la Vision de Tnugdal. Faire Croire. Modalités de la diffusion et de la réception des messages religieux du XII au XV siècle. Actes de Table Ronde de Rome (22-23 juin 1979), 223-224.
Carozzi, Mons. C. (1994). Le Voyage de l’âme dans l’au-delà d’après la littérature latine Ve–XIIIe siècle. École française de Rome (Collection de l’École française de Rome, 189).
Carozzi, Mons. C. (1994). Le Voyage de l’âme dans l’au-delà d’après la littérature latine Ve–XIIIe siècle. École française de Rome (Collection de l’École française de Rome, 189).
Carrera Airola, L. (2013). Beda y el origen de la misión gregoriana a Britania. De la leyenda textual a la realidad contextual. http://www.orbisterrarum.cl
Cavagna, M. (2008). La vision de Tondale. Honoré Champion.
Cavallero, P. (2010). Dioniso de Ranas: un homenaje de Aristófanes a Eurípides. Helmántica, 61, 184. https://doi.org/10.36576/summa.30544
Ciccarese, M. P. ( Ed. 2003). Visioni dell’aldilà in Occidente. Fonti. Modelli. Testi. EDB.
Cingolani, S. (Ed. 2006). Bernat Metge. Lo Somni. Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
Coba Femenia, J. (1999). Els adjectius possessius: teoria i problemes d’ús. http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/22673
Coenen, L., Beyreuther, E. i Bietenhard, H. (1994). Diccionario Teológico del Nuevo Testamento. Ediciones Sígueme.
Colgan, J. (1647). Triadis Thaumaturgae Seu Divorum Patricii Columbae et Brigidae. https://books.google.es/books/about/Triadis_thaumaturgae_seu_divorum_Patrici.html?id=qi6BNwAACAAJiredir_esc=y
Colgrave B. i RAB. Mynors (Ed. 1969). Beda el Venerable. Bede’s Ecclesiastical History of the English People. Clarendon Press. [reimpr. 2007].
Coromines, J. (1971). Lleures i converses d’un filòleg. Club Editor.
Coromines, J. (1981-1988). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes.
CRAI. Centre de recursos per a l’aprenentatge i la Investigació. Universitat de Barcelona. https://crai.ub.edu/ca
Cruz, P.J. (2014). Análisis y significado de la cruz en la cultura popular del Occidente salmantino: El Abadengo. https://uvadoc.uva.es/handle/10324/11153
Cuesta, J.I. (2009). Breve Historia de las Cruzadas. Nowtilus.
Díaz Regañón, J.M. (Ed. 2014). Joan de Mandevilla. El livro de las maravillas del mundo llamado selva deleytosa y viage a Jerusalem, Asia y África. Creación.
Díaz y Díaz, M. (1985). Visiones del más allá en Galicia durante la Alta Edad Media. Bibliófilos Gallegos. Biblioteca de Galicia, XXIV.
Díez de Velasco Abellán, F. (1995). Los caminos de la muerte: religión, rito e iconografía del paso al más allá en la Grecia antigua. Trotta.
Diccionari català, valencià, balear. http://dcvb.iecat.net
Diccionari Institut Estudis Catalans. http://dlc.iec.cat
Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
Dictionary of Irish Biography. https://www.dib.ie
Dolç, M. (Ed. 2019). Virgili. Eneida. Fundació Bernat Metge.
Draelants, I. (2023). Les Dominicains et la dynamique de la science : les “Specula” de Vincent de Beauvais. Memorie domenicane, inPress, Lo specchio letterario dei frati predicatori, 52, hal- 03506803. https://hal.science/hal-03506803
Enciclopèdia Catòlica https://ec.aciprensa.com/wiki/San_Ruadhan
Evangelis apòcrifs: textos gnòstics. (2008). Ed. Armand Puig i Tàrrech. Proa.
Falco, F. (Ed. 2021). Giraldus Cambrensis. Topographia Hibernica. Virtuosa Mente.
Félice, P. (1906). L’autre Monde, Mythes et Légendes. Le Purgatoire de Saint Patrice. Bibliolife.
Feliu, Ll. i Millet, A. (Eds. 2022). Poema de Gilgamesh. Adesiara.
Ferreres, L. (2014). Beda, Historia Ecclesiastica V XII 1-8, en un manuscrito de la Universidad de Barcelona. Fortunatae, 25, 139-146.
Gallica. Bibliothêque Nationale de France. https://gallica.bnf.fr
Gallina, A. (Ed. 1989). Dante Alighieri. Divina Comèdia. A. Febrer (Trad.). Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
García de Cortáza, J. Á. (1994). El hombre medieval como Homo Viator: peregrinos y viajeros. IV Semana de Estudios Medievales, 11-30.
García Gual, C. (Ed. 1988). Pseudo-Calístenes.Vida y hazañas de Alejandro de Macedonia. Gredos.
García Solalinde, A. (1925). La primera versión española de El Purgatorio de San Patricio y la difusión de esta leyenda en España. Homenaje ofrecido a Menéndez Pidal, Miscelánea de Estudios Lingüísticos, Literarios e Históricos. Librería y Casa Editorial Hernando. https://archive.org/details/homenajeamenendezpidal2/page/256/mode/2up?q=homenaje+ofrecido+a+men%C3%A9ndez+pidal+2iview=theater
Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW). Staatsbibliothek zu Berlin. https://www.gesamtkatalogderwiegendrucke.de/
Gimeno Blay, F. M. (1991). A propósito del manuscrit vulgar del trescientos: el escurialense K.I.6 y la minúscula cursiva libraria de la Corona de Aragón. Scrittura e Civiltà, XV, 205-245.
Gimeno Blay, F. M. (2002). Produir llibres manuscrits catalans (segles XII-XV). Badia, L., Cabré, M., Martí, S. (eds.) Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV) (pp. 115-149). Actes del III Col·loqui “Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Girona, 2000. Abadia de Montserrat.
Grimal, P. (2009). Diccionari de mitologia grega i romana. Edicions de 1984.
Guglielmetti, R. i Puleio, G. (Eds. 2021). Visio Godeschalci. Edizioni del Galluzzo. Fondazione Ezio Franceschini.
Guijarro, S. (2005). El mundo de la cultura en la Europa del siglo XI. García Sánchez III “el de Nájera” “un rey y un reino en la Europa del siglo XI (pp. 295-326). XV Semana de Estudios Medievales, Nájera, Tricio y San Millán de la Cogolla del 2 al 6 de agosto de 2004 / coord. por José Ignacio de la Iglesia Duarte.
Harbison, P. (1992). Pilgrimage in Ireland: The Monuments and the People. Syracuse University Press.
Healy, J. (1905). The life and writings of St. Patrick, with appendices, etc. https://archive.org/details/lifewritingsofst00healrich/page/n5/mode/2up
Incunabula Short Title Catalogue (ISTC). British Library. https://data.cerl.org/ist/
Joset, J. (2003). Orfeo en la Edad Media. Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1-5 Outubro 1991) (vol. 3, pp. 101-107). Coord. Aires Augusto Nascimento y Cristina Almeida Ribeiro.
Kowalski, J. (Ed. 2016). Beowulf. Edició catalana d’un poema èpic anglosaxó. Kindle.
Lawlor, J. (1920). St. Bernard of Clairvaux’s Life of St Malachy of Armagh. The Macmillan Company.
Le Goff, J. (1985). El nacimiento del Purgatorio. Taurus.
Leclerq. H.A. i M. Rochais. (Eds. 1963). Bernardo de Claraval. Sancti Bernardi opera, III: Tractatus et opuscula. Ediciones Cistercienses.
Lemarchand, M.J. (Ed. 1983). Benedeit. El viaje de San Brandán. Siruela.
Lewis, H.A. (1997). The Vision of the Knight Túngano in the Literatures of the Iberian Peninsula. Speculum, 72, 1, pp. 85-99.
Limbourg, H. (1410). Les Très Riches Heures du Duc de Berry, ca. 1410 https://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/05/160503_cuernos_del_diablo_finde_dv
Llorca, B. et al. (1963). Historia de la Iglesia Católica. Edad Media (800-1303). Biblioteca de Autores Cristianos.
Locke, F.W.(1965). A New Date for the Composition of the Tractatus Sancti Patricii. Speculum, 40, pp. 641-646.
Maggioni, G. P. et. al. (2018). Il Purgatorio di san Patrizio. Documenti letterari e testimonianze di pellegrinaggio (secc. XII-XVI). Quaderni di hagiographica.
Mai, P. (2005). Scoti Peregrini in St. Jakob. 800 Jahre irisch-schottische Kultur in Regensburg. Verlag Schnell i Steiner.
Mall, E. (1889). Zur Geschichte der Legende vom Purgatorium des heil Patricius. Romanische Forschungen, 6(2), 139–197. http://www.jstor.org/stable/27935332
Mandingorra Llavata, M. L. (1998). La escritura humanística en la Corona de Aragón: Aproximación a sus orígenes y difusión social en el siglo XV. La Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII) (vol. 5, pp. 363-369). Congresso di Storia della Corona d'Aragona 14a.
Marañón, G. (1935). La biblioteca del Conde-Duque de Olivares. Boletín de la Real Academia de la Historia, 107, 677-692.
Martí i Bonet, J.M. (2016). Història de l’Església Antiga i Medieval. Bubok Publishing S.L.
Martí Mestre, J. (1998). L’ortografia al segle XVIII al País Valencià. Entre la tradició i la innovació. Les propostes de Joan Baptista Escorigüela. Llengua i Literatura, 9, 101–151.
Martín Pascual, Ll. (2007). Las leyendas piadosas del Códice 83 (Fondo de Sant Cugat) del Archivo de la Corona de Aragón (pp. 827-838). Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval.
Martín Pascual, Ll. (2022). Viajeros a Tierra Santa: la figura del caballero peregrino en la novela catalana Curial e Güelfa. Mundos del hispanismo. Una catografia para el siglo XXI: AIH Jerusalén 2019 (pp. 1-10). Iberoamericana Vervuert. DOI: https://doi.org/10.31819/9783968693002_077
Martín Pascual, Ll. i Sequero, M.A. (2023). Darrere de l’espill: visions del més enllà. Ultreia.
Martínez Romero, T. (Ed. 1995). Sèneca. Tragèdies. Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
Martos, J. Ll. (Ed. 2001). Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Merino, A. (1780). Sobre los nexos y las abreviaturas. Escuela paleographica ó leer letras antiguas: desde la entrada de los godos en España hasta nuestros tiempos. Juan Antonio Lozano Impresor.
Messingham, T. (1624). Florilegium insulae sanctorum seu vitae et acta sanctorum Hiberniae. https://books.google.com.ec/books?id=X9VIAAAAcAAJiprintsec=frontcover#v=onepageiqif=false
Miller, L. L. (1971). Drythelm’s Journey to the Other World: Bede’s Literary Use of Tradition. Comitatus: A Journal of Medieval and Renaissance Studies, 2(1). https://escholarship.org/uc/item/8pz3g97j
Minois, G. (2005). Historia de los infiernos. Paidós.
Miquel i Planas, R. (1914). Llegendes de l’altra vida: Viatges del Cavaller Owein y de Ramón de Perellós al purgatori de Sant Patrici; Visions de Tundal y de Trictelm; Aparició de l’esperit de G. de Corvo; Viatge d’en Pere Portes a l’Infern. Testes antics publicats per R. Miquel y Planas. Biblioteca Catalana.
Miquel i Rosell, F.X. (1937). Catàleg dels llibres manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Sant Cugat del Vallès existents a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Impremta de la Casa de la Caritat.
Moll, F. de B. (2006). Gramàtica històrica catalana. Universitat de València.
Mondragón, J. (2019). La catedral de Lincoln. https://www.academia.edu/39121091/La_Catedral_de_Lincoln
Moreno Martín, F.J. (2007). ¿Insularidad o peregrinatio? La realidad material del primitivo monacato irlandés (pp. 379-399). Actas del III Encuentro Internacional e Interdisciplinar sobre la alta Edad Media en la Península Ibérica, a cura de J. López Quiroga, A.M. Martínez Tejera i J. Morín de Pablos.
Muela, J. (Ed. 2002). Benedeit. Viaje de San Borondón. María de Francia. Purgatorio de San Patricio. Gredos.
Obrador, M. (1909). Viatge d’investigació a les biblioteques de Munic y Milà. Anuari 1908 (pp. 598-613). Institut d’Estudis Catalans.
Olivar, M. (Ed. 1931). Apuleu. Les metamorfosis. Fundació Bernat Metge.
Olot, X. (Ed. 1932). Sant Agustí. La ciutat de Déu. Barcino.
Orazi, V. (Ed. 1999). Història de la filla del rei d’Hongria e altre racconti tardomedievali/studio folclorico ed edizione critica. Mauro Baroni Editor.
Örberg, H.H., Miraglia, L. i Bórri, T.F. (2020). Grammatica di consultazione. Accademia Vivarum Novum.
Palmer, N. (1982). Visió Tnugdali. The german and dutch translations and their circulation in the later middle ages. Artemis Verlag.
Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte. https://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html
Parramon, J. (Ed. 1996). Ovidi. Les metamorfosis. Quaderns Crema.
Pastori, A. (2007). Los motivos de la Segunda Cruzada, la Carta Nº 457 de Bernardo de Claraval y su contexto. Actas de las VIII Jornadas de Estudios Medievales, a cura de Jorge Rigueiro García i Gerardo Rodríguez. Buenos Aires.
Pastori, A. (2013). Santidad y violencia en la Vida de San Malaquías, de Bernardo de Claraval (pp. 95-103). Actas de las XII Jornadas Internacionales de Estudios Medievales y XII Curso de Actualización de Historia Medieval, a cura d’Ana Basarte i Santiago Barreiro. Saemed.
Patch, H. R. (1983). El otro mundo en la literatura medieval. Fondo de Cultura Económica.
Peirats, A. (2023). Les artes moriendi, manuals per a una bona mort a l’occident europeu dels segles XV-XVI. TranSript, 2, 2, 251-277.
Perarnau, J. (1982). Els manuscrits Lul·lians medievals de la “Bayerische Staatsbibliothek” de Munic. Facultad de Teología. Secció de Sant Pacia, D.L.
Pérgola, F. (2020). Miseria y peste en la Edad Media. ¿Estamos frente a una nueva época? El Guión.
Perujo Melgar, J. i Iglesias-Fonseca, J. A. (2014). La visió del cavaller Louis d’Auxerre: edició crítica de la versió catalana. Revista de literatura medieval, 26, 13-73.
Perujo Melgar, J. (2023). La història de Teòfil d’Adana: edició crítica de la traducció catalana. Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 10, 297-336.
Pickles, T. (2009). Locating Ingetlingum and Suthgedling: Gilling West and Gilling East. Northern History, XLVI, 2. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1179/174587009X452369
Piñero, A. (2022). Todos los evangelios. Edaf.
Pladevall i Font, A. (2011). A l’entorn dels orígens de l’orde de la Mercè. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53, 1, 25-34. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/288830
Pons Delacio, M. A, (2013). Anàlisi lingüística d’un procés judicial de Mallorca de començament del segle xv. http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/222027/Treball de recerca_MA Pons Delacio.pdf?sequence=1
Pons i Guri, J.M. (1999). Viatge a l’infern d’en Pere Porter: entre la realitat i la ficció. Curial.
Pontfarcy, Y. (2010). L’au dela au moyen age. Les visions du Chevalier Tundal de David Aubert et sa source la Visio Tnugdali de Marcus. Peter Lang.
Pujol, J. (2004). Traducciones y cambio cultural entre los siglos XIII y XIV. Historia de la traducción en España. Eds. Francisco Lafarga i Luis Pegenaute. Ambos Mundos.
Riba, C. et al. (Eds. 2010). Homer. Odissea. Fundació Bernat Metge.
Ribera Llopis, J.M. (2014). Itinerario documental de un viaje en las letras medievales y modernas. Ramón de Perellós y el camino irlandés del Purgatorio. eHumanista: Journal of Iberian Studies, 28, 470-476.
Riley-Smith, J. (2012). ¿Qué fueron las Cruzadas? Acantilado.
Riquer, M. (1993). Los escritores mossèn Joan Escrivà y el Comendador Escrivà. Cultura Neolatina, 53, 1-2, 85-113.
Rivero, M. (2019). El conde duque de Olivares, mecenas de la Historia y creador de opinión. Ed. Sagrario López, Nieves Pena, Mariano de la Campa, Isabel Pérez, Susan Byrne i Almudena Vidorreta. Docta y sabia Atenea (pp. 701-721). Studia in honorem Lía Schwartz,.
Robles, A. (2021). Un rey para el olvido: la figura de Alfredo el Grande a través de la pantalla. Medievalismo, 31, 389-408. https://doi.org/10.6018/medievalismo.505031
Rodríguez Barral, P. (2003). La imagen de la justicia divina. La retribución del comportamiento humano en el más allá en el arte medieval de la Corona de Aragón. Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.tdx.cat/handle/10803/5191#page=1
Rodríguez García, J.M. (2000). Historiografía de las Cruzadas. Espacio, Tiempo y Forma, Serie III. Historia Medieval, 13, 341-395.
Rubiera, M.J. (1991). Una possible font àrab de l’estructura argumental de les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca (pp. 161-166). En A. Ferrando, Ll. Meseguer i R. Alemany, Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Rubio Tovar, J. (1992). Literatura de visiones en la Edad Media románica: una imagen del otro mundo. https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/literatura-de-visiones-en-la-edad-media-romanica-una-imagen-del-otro-mundo/html/346e07bc-3326-45bd-b2b0-ec0f44e9f6d9_6.html#I_0_
Sainero, R. (1999). Diccionario Akal de mitología celta: compendio de manuscritos primitivos. Akal.
Santoyo, J.C. (1997). Traducciones cotidianas en la Edad Media: Una parcela olvidada. Livius, 9, 159-186.
Schwarz, M. (2013). Die Baukunst des 13. Jahrhunderts in Österreich. Bohlau Verlag Wien Koln Weimar.
Segarra, M. (1985). Història de l’ortografia catalana. Empúries.
Serra, V. (1932). Tárrega. Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, XXVII.
Seymour, J.D. (1925). Studies in the Vision of Tundal. Actes de la Royal Irish Academy: Archaeology, Culture, History, Literature, 37, 87-106.
Soler i Llopart, A. (Ed. 1988). Ramon Llull. Llibre de l’orde de cavalleria. Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
Tanner, T. (1748). Bibliotheca Britanno-Hibernica. https://books.google.es/books/about/Bibliotheca_Britannico_Hibernica_Sive_De.html?id=jKNLAAAAcAAJiredir_esc=y
Torres Amat, F. (1836). Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Imprenta de J. Verdaguer. https://www.cervantesvirtual.com/obra/memorias-para-ayudar-a-formar-un-diccionario-critico-de-los-escritores-catalanes-y-dar-alguna-idea-de-la-antigua-y-moderna-literatura-de-cataluna--0/
Trepat, A.M. i Saavedra A. de (Eds. 1929-1932). Ovidi. Les metamorfosis, vols. 2 i 3. Fundació Bernat Metge.
Veny, J. (Ed. 1971). Jaume d’Agramunt. Regiment de preservació de pestilència. Diputació Provincial.
Veny, J. (1993). Dialectologia filològica. PAM.
Vergara, F.J. i Comella, B. (2014). La recepción de la obra de Vincent de Beauvais en España. Caurensia, IX, 375-405.
Vilà, O. (2019). San Bernardo y las reformas de los cistercienses. Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Historia, arte, naturaleza y jardín. Diputación de Zaragoza.
Vocabulari Lluís Faraudo. https://www.iec.cat/faraudo/results.asp
Wagner, A. (Ed. 1882). Visio Tnugdali: Lateinisch Und Altdeutsch. Andreas Deichert.
Ward, H. (Ed. 1893). Catalogue of Romances in the Department of Manuscripts in the British Museum, vol II. https://books.google.es/books/about/Catalogue_of_Romances_in_the_Department.html?id=mEngAAAAMAAJiredir_esc=y
Wieck, A. (1990). The Visions of Tondal and the visionary tradition in the Middle Ages. The Visions of Tondal from the Library of Margaret de York. Eds. T. Kren i R. Wieck.
Ysern, J.A. (2000). Edició i estudi del Recull d’exemples morals, contingut en el Ms. S. Cugat 39 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 47, 51-126. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/194379.
Ysern, J.A. (Ed. 2004). Arnau de Lieja. Recull d’exemples i miracles ordenats per alfabet. Barcino (“Els Nostres Clàssics”).
Zarco Cuevas, J. (1932). Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la biblioteca de El Escorial. Tipografía de Archivos, Madrid.
Zurutuza, H. (1996). El cristianismo y la sociedad tardoantigua en Arnoldo Momigliano y Santo Mazzarino. Planteos historiográficos y puntualizaciones históricas (pp. 37-53). El hilo de Ariadna. Del tardoantiguo al tardomedioevo. Homo Sapiens.
_____________________________
1 en: en el ms. precedeix “e” supèrflua.
2 Northúmbria (604-954), regió al nord de Gran Bretanya. “Erat ergo pater familias in regione Nordanhymbrorum” (p. 308).
3 Beda usa el topònim “Incuneningum” que sembla referir al districte històric de Cunninghame (Pickles, 2009).
4 cregués: llegiu “cresqués”.
5 segent: enteneu “següent”.
6 é: en el ms. “se” que manca de sentit. La font diu: “non tamen ea mihi, qua ante consueram, conversatione sed multum dissimili ex hoc tempore vivendum est” (pp. 308-310).
7 L’abadia de Melrose, pertanyent a l’orde del Císter, va ser fundada el 1136 per sant Aidan de Lindisfarne a petició del rei David I d’Escòcia. Accentuem el nom perquè guarde paral·lelisme fonètic amb el topònim original.
8 Riu Tweed.
9 gemegan: en ms. “gomegan”.
10 per: en el ms. precedeix “per” supèrflua.
11 aquest: en el ms. precedeix “que” sobrer.
12 [no]: omès en el ms. Restituïm segons la font: “ ‘Non hoc’ inquiens ‘suspiceres; non enim hic infernus est ille, quem putas’ ” (p. 312).
13 Es tracta d’una paràfrasi del passatge de l’Eneida en què Virgili, mitjançant una bellíssima hipàl·lage, ens conta com Enees, acompanyat per la Sibil·la, baixen a l’Hades i els dos “Ibant obscuri sola sub nocte per umbram perque domos Ditis uacuas et inania regna” (Eneida, Dolç Ed., VI, vv. 268-269).
14 tors: enteneu “toros”. En el ms. “cors” que manca de sentit. Possible confusió de les grafies t i c. La font llatina no en dona notícia.
15 pou: ms. “paho”. Restituïm atenent al text de Beda: “ecce subito apparentante nos crebi flammarum tetrarum globi ascendentes quasi de puteo magno rursumque decidentes in eumdem” (p. 312).
16 pou: ms. “paou”. Igual que en el cas anterior.
17 podia aestimar: en el ms. “podia estip aestimar”.
18 axí: en el ms. precedeix “a” supèrflua.
19 peus: en el ms. “pus”. Sense referència en el text de Beda.
20 pou: en el ms. “paon”. Restituïm igual que en els casos anteriors.
21 que·m: en el ms. “que·n”.
22 enclòs: en el ms. “enclors”. Corregim atenent a la font: “Qui cum undiqueversum hostibus et caecitate tenebrarum conclusus” (p. 314).
23 encalçave: en el ms. “ençalcave”.
24 era: raspat i escrit interlineat en el ms.
25 qui debans avia-mi aquí amenat: en el ms. “qui debans avia mi venut aquí amenat”, “venut” expuntuat.
26 a la part: és possible que manque la paraula “dreta”, ja que en el text de Beda llegim: “qui mox conversus ad dextrum” (p. 314).
27 a aquel: en ms. “o a qual”. Corregim segons Beda: “Coepi autem mirari, quare ad murum accederemus” (p. 314).
28 encalçà: en el ms. precedeix “e” supèrflua.
29 sobré: enteneu “sobrà”, en el sentit de ‘guanyar, véncer’.
30 an: enteneu “amb”.
31 En Beda llegim: “Tu autem, quia nunc ad corpus reuerti, et rursum inter homines uiuere debes” (p. 318).
32 mi: en el ms. “li”.
33 veguades: en el ms. “veveguades”.
34 levaren: enteneu “llavaren”.